ROBERTO SAHUQUILLO DOBÓN IN MEMORIAM
14 julio 1972 - 3 mayo 2021

---

Roberto/SerraCalderona o SerraCalderona/Roberto és un binomi inseparable. Roberto no nasqué a la Calderona però renasqué i revisqué en ella. La Calderona li donà la vida y sa mare va ser la persona admirable que ho va aconseguir. Roberto em digué una vegada: "Ma mare és com si m´haguera parit i donat la vida dues vegades". La resta de la seua família directa: son pare, germans, nebodes... sempre van ser molt importants per a ell; però, a més a més, Roberto va saber crear una gran i enorme família emocional i d´amor al voltant de la Serra Calderona, una enorme família en la que ell, dins la seua gran modèstia era l´element de referència fonamental. Gràcies a ell la comunicació fluïa i arribava a tots, des de la Consellera (les Conselleres) i el nostre honorable President de la Generalitat fins als representants de partits polítics i de tota mena d´agrupacions i associacions de defensa de la Natura i de la Cultura, especialment les vinculades a l´àmbit de la Serra Calderona i de tots els amants i amics de la Natura.

Cadascú de nosaltres estem envoltats per "les nostres circumstàncies" que ens fan ser com son i de vegades potser no ens deixen ser o fer tot el que voldrien. En el cas de Roberto tots sabem que tenia una salut compromesa per un cor feble però al mateix temps tenia un cor enorme en el millor dels sentits. Era una bellíssima persona i també el llegat que deixa és boníssim, no solament en els nostres records i emocions, sinó també en el treball realitzat, des de les seus recopilacions documentals, ajudat en el seu moment pel seu germà Emilio, fins a les nombroses i productives intervencions en les xarxes socials durant més de dues dècades.

Roberto, ens consta a molts dels seus amics, que tenia un lloc reservat a la serra per a que reposaren les seues cendres quan el destí ho volguera. Era la seua manera de voler retrobar-se per a sempre amb el territori que li donà vida i sentit a la seua vida. També sabem, però, el gran amor que tenia cap a sa mare i son pare; per això, entenem també la seua darrera voluntat de que les seues restes puguen lleure finalment al Cementeri de València junt al sus benvolguts progenitors. No obstant això, vull anunciar a la família i amics presents, i parle en nom de molts del seus amics (Carles Ferris, Montse Simarro, Javi Benages, Elena Cebrian, José Miguel Aguilar, Guillem Domingo, etc...) que Roberto Sahuquillo també tindrà un lloc real i permanent a la serra: anem a promoure una iniciativa (des de l´Ateneu de Serra i l´Oficina del Parc Natural) i fer possible per a que en un lloc simbòlic i respetuós amb la natura, dins de la Calderona, Roberto siga recordat, amb una placa commemorativa, almenys, que pose de relleu la immensa dedicació que va dispensar sempre, en cos i ànima, a la protecció i conservació de la Serra Calderona.

ROBERTO, DESCANSA EN PAU
LA CALDERONA I ELS TEUS AMICS ET RECORDAREM SEMPRE